Taoisme

El Taoisme és l’escola filosòfica que més ha influït al pensament chinés durant tota la història. Ha constituït la base de la medicina chinesa, però també de totes les arts i les ciències de l’antiga china.

El nom de taoisme té origen en el Tao, un antic concepte chinés empleat per a representar la gran realitat que sostè i omple el univers, que podria traduïr-se per “la Via” o “el Camí”, i que correspon al que diferents religions i filosofies denominen l’Absolut.

La forma d’actuar del taoista es basa en la “no acció” o Wu wei, que significa fer les coses de forma espontània, sense forçar la natura, seguint el fluxe natural dels aconteixements (“anar amb els principis del Tao”). A l’antiga China, els taoistes representaven la llibertat individual, buscant la simplicidad d’allò que és natural i portant una vida en harmonia amb l’entorn.

El taoisme valora més la sabiesa intuitiva que el coneixement racional, ja que la comprensió del Tao no s’aconsegueix amb el intelecte, sinó amb la meditació i l’atenta observació dels fenòmens de la natura.

Lao Tse:

L’origen del taoisme com a filosofia s’associa a la figura de Lao Tse (nascut l’any 571 a.c.). Lao Tse va ser l’autor del Tao Te King, un breu llibre d’aforismes que està considerat com la principal escriptura taoista.

Al Tao Te King s’explica que el Tao es l’origen del univers i font de vida de totes les coses. Es inefable, invisible i inabastable per a les modalitats normals de percepció. Ocult sota la transició i el canvi, el Tao es una realitat subjacent, permanent. No és una divinitat, sinó una naturalesa impersonal i anònima activa dintre del funcionament del univers, sempre en sentit benèfic. Quan la natura i la humanitat segueixen la via del Tao estan plens de força i vida, però quan s’hi aparten, gradualment decauen y moren.

Naturalesa cíclica del Tao:

La característica principal del Tao és la naturalesa cíclica del seu movimient i canvi incessants.

A la nostra realitat ordinària es poden observar aquests patrons cíclics d’ascens-descens, expansió-contracció, dia-nit, sístole-diástole, inspiració-expiració. Qualsevol situació que es porta fins al seu punt extrem està destinada a girar-se i a convertir-se en la situació oposada.

Aquesta idea de patrons cíclics al movimient del Tao es representa amb el concepte dels pols oposats Yin-Yang- Així totes les manifestacions del Tao es generen per la interacció dinàmica del Yin i el Yang. La vida es l’harmonia combinada del Yin i el Yang.

A la Medicina Tradicional Chinesa es considera fundamental la idea d’equilibri Yin-Yang al cos humà, essent la malaltia la interrupció d’aquest equilibri.

Actualització: 23/01/2017