Generalitats

La salut és un estat d’equilibri que es manté per la capacitat de l’organisme d’adaptar-se a les modificacions de l’entorn. El cos humà és un sistema biològic animat per un fluxe continu de Qi. Aquest Qi o energia vital, flueix per l’organisme a través d’uns canals o meridians, formant una xarxa energètica que regula les funcions dels òrgans i la circulació de la sang. Un estil de vida sa, una dieta apropiada o l’exercici físic, faciliten la lliure circulació de Qi, fet que permet aconseguir l’equilibri entre els aspectes complementaris Yin-Yang.

La malaltia s’interpreta com una crisi provocada per una dificultat d’adaptació a l’entorn: excès d’actividad física o mental, alimentació insuficient, dificultat de relacions personals, canvis en el clima. Qualsevol d’aquests factors pot produïr un trastorn a la circulació de Qi que impedeixi a l’organisme recuperar el seu equilibri, apareixent els símptomes.

S’estableix un diagnòstic que es fundamenta en l’ús dels cinc sentits, per a determinar el tipus de desequilibri i la seva localització. Aquest diagnòstic és essencialment clínic, predominant l’aspecte subjectiu de la malaltia. Es valora especialment la forma en que el pacient descriu els seus propis símptomes.

El mètode diagnòstic consisteix en:

–          Observar l’aspecte general i canvis a la coloració de la pell.

–          Escoltar el to de veu i la respiració.

–          Palpar els polsos i les diferents regions anatòmiques.

–          Preguntar detalladament per cada un dels símptomes.

El tractament es pot realitzar per diferents mètodes, però el més característic d’aquesta medicina és l’estimulació dels punts d’acupuntura, que estan repartits per tot el cos, connectats pels canals o meridians. Es pot emplear agulles, moxes, ventoses o electroacupuntura. L’objetiu del tractamient és restablir el correcte fluxe de Qi i recuperar l’equilibri Yin-Yang. Per a recuperar aquest equilibri també són útils la dietoteràpia i el Qi Gong.

Acupuntura:

Consisteix en la inserció d’agulles filiformes a determinats punts de la pell, estimulant els canals. Depenent del procés a tractar, les agulles es mantenen uns 20-30 minuts. Existeixen diferents tipus i tamanys d’agulles, així com varis mètodes de punció i manipulació. En alguns casos es pot utilitzar estimulació elèctrica sobre el punts, connectant les agulles a una màquina d’electroacupuntura.

Moxibusió:

És l’aplicació sobre els punts d’acupuntura de la calor pruduïda per la combustió de les moxes. La seva funció és activar la circulació de Qi i sang al canal o a l’òrgan afectat. La manera més habitual de moxibustió són els “puros” d’artemisa, que s’apliquen sobre els punts a tractar durant uns minuts.

Dietoteràpia:

És una de las formes més antigues de medicina. Consisteix en la combinació d’aliments seguint els principis teòrics de la medicina chinesa.

Hi ha aliments de naturalesa Yang: carns, picants, alcohol…; i hi ha aliments de naturalesa Yin: fruites, verdures, algun tipus de peix…

Qi Gong:

El Qi Gong o Chikung és el “treball de l’energia”, exercicis en que es combina la respiració i la concentració mental. Els tipus de Qi Gong més coneguts consisteixen en taules d’exercicis físics o estiramients musculars.

Fitoteràpia:

A la farmacopea tradicional chinesa s’inclouen plantes. Las decoccions i diferents preparats farmacèutics es prescriuen exclusivament seguint els criteris diagnòstics de la medicina chinesa. La prescripció d’aquets tipus de substàncies requereix uns profunds coneixements sobre medicina chinesa, i el seu ús incorrecte pot ser perillós.

Comparació amb la medicina convencional:

Medicina convencional Medicina Tradicional Chinesa
Salut Absència de malaltia Harmonia amb l’entorn
Tractament Lluita contra la causa Restablir l’equilibri
Diagnòstic Objectivar alteració estructural Determinar el trastorn funcional
Ment – Cos Separació entre patologia orgànica i   funcional La patologia és física i mental   simultàniament
Mètode d’estudi Anàlisi, reduccionisme, estudi de la   part, objectivitat Analogies, globalitat, estudi del tot,   subjectivitat

Actualització 23/01/2017